Es regal som jo

Es regal som jo
Es matí ha despertat,
en blanc i negre.
Som peces d'escacs
fent una partida interminable.
Si tu mous aquí,
jo moc allà.
Si tu avances,
jo em desplaço per menjar-te
                                    la peça.
I quan tinc un escac,
ets tu qui apuntes amb destresa
                             i te la menges.

Me pas la vida fent regals
i fins avui no he sabut
que el regal d'aquesta vida,
		        quin absurd,
soc jo.

Fa temps que no estripo papers
amb la il·lusió d'un infant
que obre el seu regal.
Els meus ulls cobdicien
	        avui i sempre
els regals aliens
que mai no m'han arribat.

I segueix la partida interminable,
                              a trenc d'alba.
Escac i mat, me diuen, 
                serenament.
I el rei, oh pobre rei, 
mor d'amor una altra vegada,
                            i m'embolic 
i som el regal que ningú 
                    no pensava.

La joguina

La joguina
Ets com la joguina preferida
que hom voldria tenir de petit.
Aquella joguina que mai no està arraconada,
ni sola,
ni plena de pols.

Aquella joguina que t'acompanya arreu,
onsevulla que vagis,
a l'escola, al saló de casa,
al llit on somies en ser adult.

Ets aquella joguina indomable,
que per molt que passin els anys,
no hi ha qui la doblegui,
però tampoc,
qui l'abandoni.
Perquè ets i seràs,
la joguina preferida que hom podria desitjar.