Cor cosit

Cor cosit
Què sento? Sento l'aigua respirar quan mor a la platja. I em veig aigua, anant d'un lloc a un altre, transformant-me en tot allò que ha fet qui sóc, què sóc.

Sento també el dolor de cosir en el meu cor el teu nom amb fil de seda, de colors, vius i apagats, suau alhora. Però cada punt és visible i fa mal.

Onsevulla que hi hagi un bri d'esperança per recosir el teu nom, allà hi seré jo. Però aquest bri ha de ser brillat. Ha d'enlluernar-me per complet. Llavors, tornaré a cosir el teu nom, sense dolor. Fil a fil. I respiraré tranquil, com un dia de mar en calma.

Estimo

Estimo
Estimo com qui pot estimar una olor,
com l'aroma d'una rosa hivernenca.
Estimo com qui pot estimar un sabor,
com el de la llimona, amb aquella acidesa.

Estimo com el punt lluminós que és Mart,
rogenc dins la immensitat de l'Univers.
Estimo com qui pot estimar, en un instant,
la innocència d'un somriure latent.

Estimo, estimo i torno a estimar.
Imatges. Paraules. Records.
Estimo tant que ja no sé estimar.
Perquè estimar, ho és tot.