Què sento? Sento l'aigua respirar quan mor a la platja. I em veig aigua, anant d'un lloc a un altre, transformant-me en tot allò que ha fet qui sóc, què sóc.
Sento també el dolor de cosir en el meu cor el teu nom amb fil de seda, de colors, vius i apagats, suau alhora. Però cada punt és visible i fa mal.
Onsevulla que hi hagi un bri d'esperança per recosir el teu nom, allà hi seré jo. Però aquest bri ha de ser brillat. Ha d'enlluernar-me per complet. Llavors, tornaré a cosir el teu nom, sense dolor. Fil a fil. I respiraré tranquil, com un dia de mar en calma.
