Emboirat sota una llum freda d'un blanc borrós esfereïdor una ombra que m'abraça i no ets tu, sino la mort. "No marxis", em diu ella. "No marxis que riurem plegats; i junts farem befa per aquells que ens ploraran". "No em toquis, estúpida, la mort no en sap d'abraçar. I ara marxa, vella púrria, la nit es fon i ja es fa clar".
Boires a mort
