Superfelip, Montilla i gasos

Aquesta setmana hem tengut una notícia que ha sobrevolat Espanya. No, no és el coet Space X, ni un avió. Ni un ocell. És… en Súper Felip, repartint oli i llet entre els més desafavorits. A veure, pensant-ho bé, això tampoc no és que sigui una gran novetat. Vull dir que en Felip suposadament ja va patinar abastament en aquella intervenció del “A por ellos” i també suposadament se’n va fer un fart de repartir llets l’1 d’octubre. Per tant, no està fent res que no hagi fet fins ara. És més, ho fa de manera oficial, cosa que és d’agrair.

En qualsevol cas, segur que en Felip no ha trepitjat una cuina en sa vida. Si ho hagués fet, sabria que repartir oli i llet, no és molt útil. Per fer una cosa amb més substància, també podria repartir farina. Com? No, no, avui no parlaré de n’Albert Rivera. Jo crec que li falta un assessor gastronòmic. Mira, tal volta podria fer una telefonada a na Colau, que ella va sobrada d’assessors. I segur que algun li serveix, fins i tot també per dissenyar la postal de felicitació de Nadal. Serà s’enveja de sa noblesa europea.

A la família reial sempre han anat una mica justets i per això s’han despistat

A més, s’ha fet públic que tant na Federica com en Froilan, han passat aquests dies de confinament suposadament lluny de casa seva, concretament a Andalusia, violant així les fases establertes pel propi Govern. A veure, aquí jo tir una llança en favor de la família reial. Ells, que sempre han anat una mica justets, tanta fase, tant horari i tanta història, els té més despistats que en Montilla entrant al consell d’administració d’Enagas. Perquè, ja me direu, què hi ha d’anar a fer en Montilla a un consell d’administració d’una companyia de gas? Què li passa? Té gasos? Va de ventre? Que ara on faltarà gent és a les aules, que en Torra ja ha dit que s’hauran de contractar milers de professors pel nou curs escolar. I en Montilla té cara de profe simpàtic. No el veig jo trincant en un consell d’administració, sincerament.

I és que això dels consells d’administració de les elèctriques, és com un club privat de fumar maria tu. No hi pot entrar qualsevol però no cal experiència prèvia. De fet, un consell d’administració d’una elèctrica és com la Inserso, però dels polítics, que ho paguem entre tots. A veure, ells trien on volen anar, escolten el rollo que els foten, estan distrets unes hores i tornen cap a casa feliços. La diferència és que els polítics tornen amb les butxaques plenes, i els nostres majors tornen amb la maleta plena de regals que no serveixen de res, perquè ara ni tan sol pots posar el Recuerdo de Benidorm a sobre la tele.

I és que si hi ha micos que poden robar proves de la COVID19, com ha passat a la Índia, aquí tenim xoriços que trinquen als consell d’administració o una monarquia que, a canvi de ves a saber quin ritual del passat, es creuen superiors a tots nosaltres. Així, mentre uns viuen una tercera edat daurada, molts altres, però molts i cada cop més, viuen al llindar de la pobresa més dura i extrema. I un poc d’oli i un poc de llet no arregla el problema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.