Sant Jordi 2020

Santa Rosa, de vermell rogenc
que regales aroma dolç i intens;
Santa Rosa, només de Sant Jordi,
no voldràs pas que per tu jo mori?


De pètals humils, així ets tu,
que deixes caure, un a un,
trossets de la teva essència
com l'infant mostra sa innocència. 


Però ara raus a les escombraries,
tota tu. Oi que no ho diries?
I és que la princesa no t'ha somiat,
aquesta nit d'abril passat. 


I els somnis, que són efímers,
han buscat avui nous enigmes,
noves víctimes a qui fer envair de mal
amb son tall de la rosa ara punxant. 


Afligida i dolorosa, vestida de dol. 
Tendre i dolça, només quan tu vols. 
Escampa el teu amor, de dia i de nit,
però allunya't, un cop més, de mi. 


No! No ho facis. No marxis encara,
no ho facis aquesta nit gelada. 
Marxa quan la nit claregi,
quan l'amor m'assossegui. 
Marxa un dia.
Aquell que mai no arribarà.