S’eixuga el tronc lluent del vell arbre encara viu. La pluja cessa i el terra encara és humit. Somnis aparcats en el niu d’aquell esperit jovent. Com quan érem infants i corríem sense parar, a jugar sota les branques avui orfes de canalla. Jocs que ara puc estripar en el record d’un sol instant.
