S’eixuga el tronc lluent
del vell arbre encara viu.
La pluja cessa
i el terra encara és humit.
Somnis aparcats en el niu
d’aquell esperit jovent.


Com quan érem infants
i corríem sense parar,
a jugar sota les branques
avui orfes de canalla.
Jocs que ara puc estripar
en el record d’un sol instant.