El teu alè als meus pulmons, és com l’aire càlid de xaloc: m’abraça i em fa feliç. La manyaga amb que m’envolta em fa somriure; som punts suspensius dins l’univers dubitatiu. Són pessigolles; tocar-te el cos sense tocar-te’l perquè toco l’ànima que vas regalar-me.
