Fer-te, fer-nos.

El teu alè 
als meus pulmons, 
és com l’aire càlid de xaloc: 
m’abraça i em fa feliç.

La manyaga amb que m’envolta 
em fa somriure; 
som punts suspensius 
dins l’univers dubitatiu.

Són pessigolles; 
tocar-te el cos sense tocar-te’l 
perquè toco l’ànima
que vas regalar-me.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *