Paraules, que venen i van

Paraules com còdols
arrodonides i allissades de tant dir-les:
amor,
felicitat,
esperança.
Tot se fon. Tot se'n va
fins aquesta albada poètica
que són mons versos
escrits a cops de punyides al meu cor.

Un bateg.
Un ofeg.
Una paraula. I buidor absoluta.
Silencis que destorben el meu descans
a la plàcia estada que has estat tu.
Un instant,
mentre rèiem,
mentre ens enfadàvem,
mentre fèiem l'amor fonent-nos en un.

Paraules, al cap i a la fi,
que van i venen com la baldufa.
Com la papallona que more i neix,
infinitament.
Com tu.
Com jo.
Com tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.