Els primers turistes alemanys han arribat a Mallorca. Per un mòdic preu de 200 euros, aquests turistes estaran una setmaneta a mitja pensió a Mallorca, amb vol i trasllats inclosos. No, no és l’any 1990, tot i que pel que han pagat, que al canvi serien poc més de trenta mil pessetes, ho pugui parèixer.

Inicialment es pensava que formaven part d’un grup d’extres per rodar la segona part de Bienvenido Mr Marshal, tenint en compte que hi havia més càmeres per metre quadrat a l’Aeroport de Son Sant Joan que neurones hi ha en una convenció nacional de Vox.

També s’ha especulat sobre la possibilitat que es tracti de la versió alemanya de Supervivientes, ja que sobreviure una setmana de vacances a Mallorca amb 200 euros, fàcil no és. Tot i que tothom té un cunyat que el primer dia de vacances ja s’ha deixat 200 euros al casino. N’hi ha que també hi deixen sa sogra, amb la qual cosa es converteix en una inversió win-win.

Està clar que s’hauran de rendibilitzar aquests 200 euros. I jo tinc una sèrie de propostes.  En comptes d’una habitació amb vistes i llit de matrimoni, els hi donarem un balcó amb vistes i una hamaca. Així podran practicar el seu esport preferit, si en tenen necessitat.

En comptes d’un esmorzar continental, els hi farem un esmorzar més petit. Li direm esmorzar Illenc Reial. En comptes de suc de taronja, cafè amb llet, torrades, confitures, pastes i cereals, els hi donarem un tassó de llet i un poc d’oli, que és el que va repartir el Rei l’altre dia. Dic jo que si molts espanyols poden sobreviure amb oli i llet, els turistes alemanys que han pagat 200 euros per una setmana de vacances poden sobreviure de sobres amb això.

En comptes de desplaçar-los amb autocars, que també ho tenen inclòs en el preu, els desplaçarem amb ases mallorquins, amb la qual cosa ajudarem a la repoblació d’aquesta espècia tan nostrada. Tothom sap que un ase és un animal fort, sacrificat, poc exigent i capaç de dur a terme la feina més dura. Vaja, com el típic empleat mallorquí que malviu del turisme per un sou de merda a final de mes.

I per sopar, en comptes del típic buffet lliure, subcontractarem el servei de càtering que tenien els piolins al Port de Barcelona, que allò que menjaven no costava més d’un euro per persona. Normal que sortissin tan enfadats. Pobrets.

I com que encara no poden anar a discoteques o karaokes, durem els turistes amb els ases a fer un tour per les autopistes que hem construït a Mallorca, que allò sí que canta que no vegis.

Amb totes aquestes mesures crec que rendibilitzarem a la perfecció aquests 200 euros, i, amb una mica de sort, sobraran uns doblerets per pujar el sou dels treballadors. (RIURE)

ES ES COLMO. M’estim més riure que plorar, perquè jo mai no he pagat 200 euros per una setmana de vacances a mitja pensió. Ni tan sols quan vaig a visitar la família a Mallorca, perquè el puto bitllet d’Air Europa des de Barcelona ja em costa 400 euros anar i tornar.

Això sí, Pedro Sánchez, o a qui correspongui. Que la factura de la setmaneta de 200 euros d’aquests alemanys, no l’haguem de pagar, com sempre, entre tots.

Au dios.