Monòleg 43: Vull butà (Pere Jota)

Nou monòleg d’en Pere Jota: Vull butà.

Votar, no votar. Què voleu que vos digui. Jo no sé si s’havia de votar ara, d’aquí un mes o mai. No ho sé. No sóc epidemiòleg, ni metge, ni res. De fet, els únics estudis que tinc són una maqueta de Walt Disney Studios, que tenc a mig fer. Per tant, no soc la persona més indicada per opinar al respecte. Però opinaré.

Crec que puc dir que els catalans ja hem votat massa vegades darrerament, me pareix a mi. Si el procés català hagués anat tant ràpid com vegades hem votat ja aniríem per la sisena república, caguenjudes.

Què voleu que vos digui: arriba un punt que les eleccions autonòmiques a mi no me posen: són com les votacions a delegat de primària. Quan surts escollit només frisses d’arribar a casa per explicar-ho als pares. Som delegat, som delegat. Ah, molt bé, te diuen. I quines responsabilitats tens? (Callat). “Ehhh… repartir els exàmens…”. “També recollir-los”. “Apuntar a la pissarra qui xerra”. “Oh, quines feines més interessants…” te diuen els pares. I tu content perquè te creus important, sense saber que més de mitja classe no te pot suportar.

I així anem. Sempre tendrem algú per damunt que ens dirà què podem i què no podem fer, i un poble per davall que no entendrà que t’agenollis i te les empassis totes.

Però bé, hi ha una dada que us ha passat per alt a la majoria: dia 30 de maig, que ja vorem si podem votar, és Santa Joana d’Arc. Si ho recordem, Joana d’Arc era aquell personatge que folclòricament es representa per haver estat al front dels exèrcits francesos guanyant diverses batalles als anglesos. Diuen alguns que es tractava d’una operació de màrketing per aixecar la moral als francesos, perquè en realitat ella només duia l’estàndard. Anava amb la bandereta amunt i avall, que és el que seguirem fent aquí després de les eleccions autonòmiques, siguin quan siguin.

En qualsevol cas jo no me quedaré a casa. Ho tenc clar. No votar a les autonòmiques és donar més poder al que està més amunt. Per tant, jo vull votar.

Eh, me puges dues bombones, per favor. Escolta, tu no eres el delegat de la classe de primaria? Sí, te record… Ara reparteixes butà? Venga, puja-me’n dues. Si, el quart, sense ascensor. Au venga, que tu estàs fort, caguenjudes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *