Monòleg: de noms i cognoms

Monoleg 18. Tenir un nom diferent, poc comú, t’ajuda. Per exemple, per ser àrbitre. La valoració més alta als exàmens d’àrbitre, i per la qual acabes aprovant o no, ve determinada pels llinatges. Quan fan la valoració final, és el que tenen més present:

González Martínez. Pero donde va ese con esos apellidos. Suspendido.
García Pérez. Anda, otro que no serviria ni para linier.  
Garcia Albiol. Ui, este con esos apellidos como mucho lo podemos mandar al VAR a que compruebe los fueras de juego de su partido.
Japón Sevilla. Coño, uno que vale la pena. Ponlo en Primera.
Urízar Azpitarte.  Ostia, este a Europa a ver como lo pronuncian…

I així és com funciona. Bé, lo dels àrbitres no és que sigui únic. Hi ha equips que fitxen segons el nom que tenen el jugadors. És el cas d’en Florentino, que fa negocis des d’una Khedira: “Oye Aznar, eso del Castor, cuando diga que todo ha salido mal, seguro que dan indemnizaciones?”. “Sí, dan”, li va dir l’Aznar. “Bale”, va sentenciar en Florentino.

A Can Barça també en tenim alguns exemples. El més estimat de tots, en Hristo Stoichkov, que sortia a cristo per partit. Era la Belén Estevan dels camps de futbol: sempre enfadat. Un altre exemple de nom adient era el de Winston Bogarde. Tothom sap que era un puta paquet… Com en Gaspart quan va ser president. No era que fos un paquet, bé, sí… però amb el seu cognom tothom esperava miracles com els reis mags, i mirau com vàrem acabar. Fitxant en Petit.

Amb el nom dels establiments passa igual. Jo de jove vaig fer feina al BAR CA L’ANTON. Li deien així, no perquè l’amo es digués Anton, sinó perquè sempre duia un calentón a sobre que semblava un de VOX  veient una desfilada militar. És que ells no es posen mirant porno. Per posar-se a to, els de Vox es passen els vídeos de les Pascuas Militares. I alguns, fins i tot, els vídeos de la Legión.

Un altre cosa que heu de tenir en compte és el de no mesclar conceptes. Els noms de les coses poden jugar males passades. A mi em va passar en el sopar de nadal de l’empresa on feia feina. Era una empresa de telemarketing i el 95% eren dones. Parlàvem de com els nanos d’avui en dia es distreuen.

De confondre la game boy vaig passar a ser el playboy de l’oficina

Era quan començaven a estar de moda la XBOX, Play Station. Jo, en una ostentació de saviesa en quant a videojocs, vaig afirmar davant de tothom: “Jo de petit tenia la Play Boy”. Tothom va callar de cop. “Aquest avui no suca” vaig sentir que deia un dels pocs homes. Les dones, ni em podien mirar a la cara de vergonya. I jo no entenia res, fins que vaig  caure que el que havia d’haver dit era Game Boy, i no Play Boy. Des de llavors vaig passar a ser el playboy de l’oficina.

Així que en aquesta vida, si vols ser algú, has de tenir un nom diferent a la resta de mortals. No tothom pot triomfar. Tret que siguis en Zapatero i hagis presidit un país. Qui li anava a dir que amb aquest cognom arribaria on va arribar?

Tot i que, quan ses coses se li començaven a tòrcer, els socialistes, molt catxondus ells,  l’intentaren reflotar posant-li com a nom comercial ZETA-PE. En Zeta, pels amics. La versió digital se va quedar amb i-CETA, que continua vigent, però amb el programari antiquat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.