Amb l’entrada de la fase 1 s’ha desfermat l’eufòria. I qui està més content que en Pablo Iglesias el dia que va entrar al govern espanyol és en Juan Carlos, l’Emèrit. Des de fa uns dies ja es pot anar a caçar, sí.

Podem anar a caçar però no podem anar a fer un passeig per la muntanya. I és que el rei, de tant estar tancat amb la Sofia, estava més rallat que les cordes vocals de Fernando Simón. I na Sofia contenta, perquè s’havia de tragar tota la programació de Jara y Sedal, que no ha de ser fàcil.

A més, ara també se permet anar a veure els familiars, però això a la casa reial no els afecta. Com que no es parlen… Cadascú va a la seva. N’Elena es fa videoselfies cantant sola, en Felip encara penja medalles als policies de l’u d’octubre, la Leti deu (mirar rellotge) tenir hora al quiròfan, n’Iñaki fa hores extres a Mango i a na Cristina no li consta res de res. Els únics que es parlen són en Juan Carlos i en Froilan: “Unos tiritos, abuelo?”.  I és que la casa reial està més dividida que Catalunya. Com és que sempre ens parlen d’unitat, doncs? Ells? A noltros? Au va!

“Torna el futbol, sense contacte”

A tot això sembla que torna el futbol. I amb les mesures que hem de seguir tots, ja em direu com es pot jugar un partit de futbol sense contacte. Serà més difícil que controlar l’esfínter quan tens un esternut.

Que si mascareta, que si dos metres de distància… Que jugar amb mascareta és contraproduent. S’altra dia vaig anar a córrer amb mascareta i als dos minuts ja notava que me faltava més oxigen al cervell que el que tenia l’Ana Rosa Quintana quan va comparar la sida amb el coronavirus. Bé, oxigen no n’hi deu arribar mai, a ella.

Igual que a la ministra Carmen Calvo. Algú li hauria d’afluixar la mascareta, pobre dona, que té un problema del demonio amb allò tant apretat…

I pel tema de la distància de dos metres, pareix que ha arribat una solució. Col·locaran unes barres de banda a banda de camp, com al futbolin, i enganxaran el jugadors a la barra. Un equip el durà en Tebas, i l’altre en Florentino. Així tot quedarà a casa.

L’únic element que hi faltarà serà el públic. Com s’ha de jugar un partit sense públic? Això és antinatural! És com ser d’esquerres i estar afiliat al PSOE. Que fins i tot el congrés buit no és el mateix que quan tots s’insulten i es criden, que pareix més Sálvame que una sala noble. Per cert, noblesa la dels diputats renunciant a les dietes… i…

Guanyar al coronavirus amb tancs

És conya, com han de renunciar a les dietes, pobrets, que un cafè els hi costa 50 cèntims! Què serà el següent? Gastar-se tres-cents mil milions d’euros en comprar armament militar? Ah, calla, que això sí és cert. Concretament s’han gastat 2.100 milions d’euros. 

I és que el ministre de defensa va sentir en Pedro Sánchez parlar tant de que havíem de guanyar la guerra al Coronavirus, que ho ha tingut clar i ha encarregat una partida de tancs. Acabarem amb el virus anant de caça amb els tancs i jugant a futbol. I així, amics i amigues, és com es manté un poble entretingut: pa i circ. 

Pel bé de tots esperem que no pilotin els tancs en Froilan i en Juan Carlos, que encara prendríem mal.