Monòleg 48. Foc i Palo (humor en mallorquí amb en Pere Jota)

Uep, com va?

Sabeu si el Barça ha eliminat el PSG? O han fet fora en Koeman? Per què mecagonjudes, duim cinc nits seguides de celebracions a Barcelona, i jo no ho entenc. Es tercer dia, al veure que feien foguerons, tot d’una vaig anar a cercar ses sobrassades per fer-les al caliu… Un mallorquí el primer que fa quan veu un foc, no és escalfar-se, és treure la sobrassada des rebost i torrar-la. És de Primer de Mallorquinitat.  Vaig baixar i vaig començar torrar. Amb un bon vi a devora, clar.

Al cap d’una estona veig que arriba un Darth Vader amb el sable làser… Clar, jo me vaig assustar. “No seràs mun pare?, és que fa anys que no sé on és”, saps que te vull dir?

“Eh tu, que haces”, me va dir. Amb la seva veu ja no vaig tenir tant clar que fos amb Darh Vader, però respirava com ell, anava un poc hiperventilat.  I jo “Pues m’estic torrant sa sobrassada, que no ho veus?”.

Pensau que ja duia 3 botelletes de vi, es vi mallorquí es un vi contundent. A mesura que s’acostava vaig veure que no era en Darth Vader, però venia del lado oscuro, segur.

“Batuadell, tu no ets en Darh Vader”, li vaig dir.

“Yo soy de la BRIMO, eh!”.

“Ah, idò venga, abrimos otra botella, si vols”, jo feliç. Un mallorquí li agrada compartir ses coses de la terra. És de segon de mallorquinitat. I li vaig passar sa botella de vi. Li dic: “ges, cógela”

“Compañeros, aquí!”, va dir. Batuadell, vaig dir, “no, que si venen tots no tenc vi per tothom, pardal”. “Quieres palo?”, li vaig dir (es palo és una beguda típicament mallorquina obtinguda per maceració d’escorça de quina i d’arrels de genciana)

“Palo?”, me va dir… “Te voy a dar Palo. Compañeros, a este!”… caguenjudes, varen venir de cop 700 mossos… Jo me vaig posar nerviós, perquè clar, no tenia tanta sobrassada per compartir així que vaig arrencar a córrer “ja m’agafaran, vaig pensar”.

Jo ja no sabia on m’havia de posar, hi havia gent per tot. Vaig córrer per tot Barcelona, per Gràcia, la Barceloneta… No sabia on anar. Vaig veure la seu d’Esquerra i dic “entra aquí” però tot d’una vaig pensar: “No, no entris aquí que tenen un bon lio, a veure si encara rebràs tu”… De cop vaig veure sa seu de Junts i vaig pensar “aquí tampoc que el conseller d’interior és de Junts i tens tota sa Brimo darrera, pardal”. Vaig passar per la seu de PODEMOS i hi havia tota sa militància, na Colau, na JEssi, els assessors… encara celebrant sa victòria electoral. Que catxondos. Però vaig partir. Jo volia tranquil·litat, i quan vaig veure la Seu de Ciutadans ho vaig tenir clar: “entra aquí, que segur que no hi ha ningú”. 

“Hola? Hi ha qualcú? Hola?” (so silenci)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *