Monòleg 44: de medalles i victòries

Uep, com va?

L’altre dia es va produir un fet curiós, i no parlo de la inflamació d’ovaris de na Vergés (per cert, n’Argimon segur que li pot pegar una ullada i posar-t’hi un poc de pomada). Mentre tot twitter mirava el vídeo de la bandera espanyola sortint volant de l’Ajuntament de Sabadell, tres-cents mil milions de militars espanyols es posaven la una dosi contra la Covid. Que a veure, quan van sortir en una roda de premsa del Ministerio de Sanidad, dient que tindrien cura de la salut de tots, no van enganyar a ningú. Que a més, ho fan sempre amb medalles, que no sé d’on surten perquè no han guanyat una puta guerra en els darrers cent anys.

Bé, he dit que lo de la bandera va ser un fet curiós, però no insòlit. I és que aquesta és una imatge que es repeteix massa vegades: posar-nos a cent, orgasmar fins i tot, pensant en que la bandera de les Espanyes desaparegui de tots els ajuntaments i institucions catalanes, sigui perquè la naturalesa fa el que hauríem de fer nosaltres o, simplement, per art de màgia.

A veure, que si fos tant fàcil, tenim el Mag Lari, o el Mago Pop, o cony, el Màgic Andreu que després de cada show es penjava una medalla, me caguen judes.  

Però sent realistes, tombar el règim del 78 no és tan fàcil com fer desaparèixer una bandera. No podem viure de rentes pensant que el primer d’octubre vam guanyar a Espanya, tret que siguis un banc o na Colau. Bé, ella viu de rentes i de partits fatxes, que tot se vos ha de dir, me caguen judes.

El problema és que el poble català és un poble de bona fe. Tant que alguns encara esperen que en Jorge Fernández Díaz posi la dosi contra la covid a la verge a qui va posar una medalla, tot esperant que sobrin uns grams de dosi per la Verge de Montserrat, que la pobre està negre perquè no sap quin dia ha d’anar a votar.

Que aquesta és una altra: si pensam que fent un simple decret de tres punts podem tombar el règim del 78, és que encara no hem après res.

Per tant, per favor, el 14 de febrer, i com a mesura excepcional, tots a votar amb mascaretes, guants, gel i ginebra si fa falta. Res els hi farà més ràbia que els catalans celebrem Sant Valentí declarant el nostre amor per Catalunya.

I quan sortim de votar, ens penjam una medalla. Que aquest partit, l’hem de guanyar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *