Uep, com va.

Catalunya està orfe de grans esdeveniments. En el plànol esportiu, el més parescut a un gran esdeveniment va ser la Marató a l’Aeroport de fa uns anys. El problema és que no se sap qui va guanyar i varen repetir sa prova, però a la Jonquera. I va resultar un fiasco total perquè s’organitzador, a s’hora de donar els premis, (AHHHH), eh? Ja m’enteneu.

En el terreny tecnològic, el més parescut a un gran esdeveniment és el Mobile World Congress, però tothom sap que això és una puta estafa. De fet, Mobile World Congres és un pleonasme en tota regla. És com dir “Sorpresa inesperada” o “Pujar amunt”. A veure, com has de fer un congrés mundial, en un lloc determinat, de coses mòbils. Jo crec que aquests encara no coneixen es Zoom. A més que aquí els congressistes venen a moure altres coses, caguenjudes.

HI han altres esdeveniments que passen més desapercebuts, i no hi feim molt de cas. És per això que he decidit organitzar, anualment, ses Ouslimpiades Catalanes, que serviran per premiar aquella gent… que me toca els ous.

Després d’una gran deliberació que he tengut jo mateix amb mu mare, mentre ella me feia es dinar, he decidit atorgar els següents premis:

En la categoria EREN SET QUE L’AGUANTAVEN I ENCARA PIXAVA TORT, primer premi, per majoria absoluta, per Ada Colau i els seus assessors. Que si vols una ciutat neta, no importa que la converteixis en un catàleg de Pantone, saps?

A la categoria TE PEGARIA UNA GALTADA AMB SA MA DES PIXAR, pel Jutge Guevara pel seu afany de protagonisme al voler fer els dos personatges de la pel·lícula NO ME CHILLES QUE NO TE VEO. També se li ha donat un accèssit a la categoria NO HI VEUS DOS DAMUNT UN ASE.

A sa categoria VOLS SER MERDA I NO ARRIBES A PET, per en Pere Aragonès qui ens ha recordat aquesta setmana que el partidisme és l’autèntica fulla de ruta del Procés. Aixecar-se d’una taula de negociació amb sa salut dels catalans en joc és com aixecar-se de la taula de la sogra en es dinar de Nadal: una imprudència en tota regla.

S’ha creat una menció específica per a tots els partits independentistes, dins la categoria QUARANTA ANYS DE PUTA I ENCARA NO SAPS REMENAR ES CUL.

A la categoria SALUT I FEINA, I UN BON FORAT PER GUARDAR S’EINA, primer premi, menció especial… per en Joan Carles l’emèrit. Sobren paraules.

I fins aquí els premis de l’edició d’enguany.

Eh, això… aquest flaire és lo que me pens?

Au, me vaig a relaxar que s’elecció ha estat molt difícil.