Uep, me “pillau” fent un Nistí, per depurar els excessos de sa Castanyada i de les darreres castanyes que són els informes de sa guàrdia Civil.

Què serà lo proper? Dir que la moreneta és un engany i que va venir amb un barco carboner?

Calla, que lo darrer ha estat dir que Tsunami Democràtic planejava fer una pel·lícula antiespanyola amb en Vigo Mortensen. Bé, vull dir, molt difícil fer una pel·lícula antiespanyola, molt difícil no és. Exemples en tenim molts: Pajares y Esteso, Alfredo Landa, Torrente… Vull dir, això ja ho tenen. Què volen aquesta gent?

Mira, no sé si la pel·lícula ja tenia títol assignat, ni si tenia guió, però jo proposaria fer algunes adaptacions a títols existents, així ens estalviem escriure per complet un guió nou, que això val doblers i som catalans.

Començam:

2001: Odiesa en el Espacio. Parlaria de com un ministre espanyol, a qui podríem anomenar, per exemple Margallo, i amb els poders d’en Carlos Jesús i en Rappel junts, faria prediccions que més endavant es complirien. Per exemple, de com vagaria Catalunya, sent un estat independent, per l’espai. Això sí, aniria acompanyat com a actor secundari, d’en Puigneró.

“Al final de l’escapada” (Jean Luc Godard). Protagonitzada per en Marlaska i en Puigdemont. En el repartiment hi podríem incloure també en Miquel Roca, autor d’aquell anunci famós de barbacoes on hi apareixia en JuanCar “Consejos vendo que para mi no tengo”

Un clàssic: “El Gran Dictador”. Protagonitzada per un jove maltractat per son pare, que de petit li deia Paquita. Això, i perdre un ou a Àfrica, el posaren de molt mala gaita. D’aquí que posàs de moda una nova modalitat de règim, que consistia en fer passar gana a uns quants molts, mentre uns quants pocs s’omplien ses butzes com a porcs.

¡Qué bello es vivir!, una faula contada per en Florentino i n’Amancio, en nom de tots i cadascun dels propietaris de l’Ibex35.

Nunca hables con extraños, dirigida i protagonitzada per na Isabel Diaz Ayuso. Tot i que aquesta actriu té ofertes per fer seqüeles de pel·lícules com L’exorcista. No seria fàcil comptar amb ella. Si hem de fer la pel·lícula a un plató català, no hi haurà problema en que pugui venir. Madrid no es tanca.

Per anar acabant, podríem fer un remake de El Resplandor, amb na Cayetana Álvarez de Toledo i en Girauta com a germanes bessones. El protagonisme absolut de la pel·lícula seria per en Federico Jiménez Losantos (tots sabem què representa). Mentre que na Wendy Torrance, una lluitadora, podria ser na Laura Borràs.

De totes elles, però, jo me quedaria amb “El cuirassat Potemkin”. Protagonitzada per una massa en contra d’un estat totalitari. Els principals protagonistes serien els caps visibles de la societat civil de Catalunya, els Jordis. Sens dubte aquesta seria la més ambiciosa de totes les produccions, doncs la gravació comptaria amb més de dos milions i mig d’extres.

Crec que vaig a veure-les totes, ara que a partir de les 10 no puc anar als bars. Això sí, me les miraré amb un bon brou. Cosa que recomanaria als dolents de ses pel·lícules. Amb Nisti, eh!