Sa vida evoluciona, i no ens queda més remei que mirar endavant. I com a exemple posaré es Tribunal Suprem, que abans era una institució que… que putes… se foten un gintònic abans de cada sentència i se queden tan amples. Només així s’expliquen algunes coses.

Acabem de passar l’autèntica setmana tràgica de Catalunya, i ningú no ha dit res. Sort que som catalans, perquè si fóssim els Borbons, no ens bastaria un any per explicar totes les tragèdies que tenen.

Després d’un laboriós estudi, he descobert que l’autèntica setmana tràgica se situa en el mes d’octubre i no en els darrers dies de juliol, com pensàvem. I per això me baso en els següents fets:

12 d’octubre, dia de la Hispanitat. Es celebra la nacionalització de la primera línia catalana de taxis marítims que hi hagué en el món, propietat d’un tal Tòfol Colom, que, com a bon taxista, en arribar a lloc te la clavava. Per commemorar sa gesta d’en Colon, està de moda cada 12 d’octubre sortir al carrer a demanar un taxi.

Un 13 d’octubre sa Reina Isabel va establir es vermell i es groc com a bandera espanyola. Com tot a Espanya, arribava tard i malament. Si ho hagués decidit un dia abans, dia 11 d’octubre, els avions de l’exèrcit espanyol, es dia de s’Hispanitat, no haguessin fet es ridícul pel cel de Madrid.

El 14, 15, 16 i 17 d’octubre se produeixen un seguit d’actes que també tenen conseqüència directe contra els catalans: El 14 el Tribunal Suprem, els dels gin tònics, emet la sentència del Procés que envia a presó el Govern Català per organitzar una botifarrada; el 15, l’estat més democràtic i exemplar del mon mundial mata un senyor perquè no sabien pronunciar el seu cognom. Un tal Companys. El 16, envien a presó als Jordis per dir per un megàfon “aneu tots a casa, que no hi ha pizza per tots, que se les ha acabades totes sa secretària judicial”. I el 17 el Tribunal Constitucional anul·la les lleis del referèndum en que els catalans havien de triar entre sa truita espanyola i sa botifarra amb seques.

Sis dies seguits d’atac constant cap els catalans. Però en falta un. El 18 no passa res. I direu, és igual, es diumenge és festa i no compta. Idò no. Si tornam enrere i anem a dia 11 d’octubre, tenim que va néixer en Joan Gaspart, mentor i mestre de l’actual president Josep Maria Bartomeu. És, o no és una setmana tràgica?