Quin estiu, caguenjudes. Quin estiu. Jo que pensava que serien les vacances de la meva vida…

Després de molts anys m’havia decidit a fer un creuer pel Mediterrani, que amb es Covid, me varen anul·lar. I no és lo que costa el creuer, sinó el que costa fer un crush a tinder amb persones de les ciutats on estava previst fer-hi aturada. Caguenjudes, tres mesos que me va costar de xats, i venga, i venga, i venga… i ara mira, res de res.

Total, que me vaig quedar més penjat que en Girauta a ses portes d’unes eleccions. Quan ja ho tenia tot perdut, mu mare me va dir que anava a un hotel de muntanya, i que una amiga seva finalment no hi podia anar. No, se veu que aquesta amiga s’havia fet un esquinç al clítoris. No me demaneu com s’ho va fer. Algun dia vos ho explicaré.

Arribam a s’hotel, anem a recepció, es recepcionista ja me va mirar malament. Bé, pujam a s’habitació a des-fer ses maletes, i li dic a mu mare que a quina hora era es sopar. Ella me va dir que no soparia, que aquells dies de vacances eren per ella molt importants. Volia reflexionar, meditar, jo que sé que putes me va dir. Eh, mu mare, men vaig a sopar. Encara no eren les 7 però jo tenia més fam que m’hagués menjat es ram de flors artificial que hi havia a s’habitació.

Baix, i no trobava es punyetero buffet i començ a cercar, portes amunt, portes avall, fins que vaig entrar a una sala graaaan plena de taules, molts de canapès a n’es costats, un munt de botelles de vi i de cava, però no hi havia ningú. Total, que me vaig asseure i vaig sopar, que era com estar a ca nostra, tot sol. No hi havia ningú. Es vi era bo, i bé, ja sabeu, vaig fer una d’aquelles coses que ningú no fa en aquests llocs, agafar una botella i pujar-la a s’habitació. Bé, eren dues. Una de vi i una de cava. Per compensar sa ressaca.

Un cop a s’habitació, mu mare ja dormia a n’es llit i jo me vaig estirar a n’es sofà,  que vaig pensar que amb lo content que anava, encara me posaria tonto.

Es dematí, me vaig despertar amb un mal de cap de nassos. Vaig cercar a mu mare i no la trobava per enlloc. Deu ser a meditar, davall una olivera vaig pensar. Al cap d’una estona, toquen a sa porta i era mu mare i un jove. Vaig dir: “Putes, mu mare, no venies a meditar?”. De sa cleca que me va arriar se’m van passar tots els mals.

Resulta que no vaig sopar a un buffet. Que aquell hotel no tenia buffet. Que era un sopar d’una novia i aquell jove era es novii que me venia a demanar que pagués es compte, 450 euros.

Atura es carrooooo li vaig dir. Que jo només vaig picar un poc d’aqui i d’allà, bandido.

Me va treure una nota i posava: 5 ampolles de vi i 5 de cava. Canapès diversos i dos habans.

“Jove, jo de tu no tornaria aquí, aquest hotel és molt car. Si te tornes a casar, que amb sa cara que fas te tornaràs a casar, m’ho dius i te diré un hotel barato barato barato”. Per cert, tens tinder? Baixa’t s’aplicació. La necessitaràs.