Ara resulta que tothom fa monòlegs. En Junqueras. En Puigdemont. En Loquillo. Qui serà el següent? En Josmar? Au venga…

Aquesta setmana m’ha quedat clar que si no dius tonteries, no ets ningú. Mirau sinó la que ha liat en Loquillo. Surt 20 segons, diu quatre coses i se converteix en trènding tòpic. Quins collons, no? Bé, sí, segur que els duia molt apretats, perquè per dir el que va dir… no li devia arribar sa sang al cap. Ara que té nassos. A mi fer un monòleg de dos minuts me costa més que la darrera estirada que té pendent n’Errejon. Que sempre que te febre els seus pares confien que sigui una crescudeta.

Una altra que pareix tenir feina fixa al Club de la Comedia és na Rocio Monasterio. A que no sabeu quina ha estat sa darrera? No va i diu que el seu gen cubà li permet de detectar un comunista a distància? Rocio, reina, jo de tu vigilaria que el teu gen cubà no creixi entre les teves cames. Jo no sé si llavors detectaries comunistes, el que és segur és que a un cuarto oscuro tendries totes ses de guanyar. Bé, si te creix, sempre tendràs una extremitat més firmar certificats d’obres.

Un altre que ha fet un monòleg ha estat en Junqueras. Una oda al “yo-yo”. A veure, jo no tenc cap dubte que sigui bona persona. Però com a monologuista no li veig molt de futur. Val que xerris de tu, però un quan fa un monòleg se’n fot de tot i de tothom… (pensa). Ostia… n’Oriol és boníssim!!!

Per acabar, el President Puigdemont també hi va voler dir sa seva, però va anar tant ràpid que en comptes de fer córrer el seu darrer monòleg,, va posar un de fa tres anys. A veure, president, que aquestes coses se noten. I no perquè digués que estava detingut. Putes, fa 300 anys que estam detinguts. Vull dir que ha de ser més àgil, tant com es Suprem revocant la llibertat dels presos polítics. 

El que està clar és que un home sense barman, seguirà sent un home. Però un home sense ideals, amb sastre o sense, serà un troglodita de per vida.

Au!