El mercat laboral cada vegada està pitjor tret que siguis en Quique Setién i el teu cap sigui en Bartomeu. Així pots estar tranquil.

A mi una vegada me varen fer fora d’una feina perquè havien d’enxufar el fill de l’amo. Vaja, el que en política es coneix com a via unilateral.

Si hagués fet feina per en Duran i Lleida hagués tingut una tercera via, segur. Però mai no hagués arribat a saber quina era.

Me varen fer fora en 5 minuts, tu. Una DUI en tota regla. Despatx Unilateral Improcedent. Curiós que alguns empresaris, quan senten això de via unilateral o DUI en política s’escandalitzin, quan ells són els primers que ho practiquen amb els seus treballadors.

De fet quan perds una feina has de passar pel món de les entrevistes laborals que són com un “cuarto oscuro” perquè mai no saps que te trobaràs. Això sí, menys una bona feina, hi pots trobar de tot.

I és que el temps que trigues en trobar una nova feina és totalment estressant. Ara entenc na Belén Esteban, pobre, tot lo dia de mal humor. Per això la tenen asseguda allà, no li deixen fer ers. Que se pot esperar d’una persona que cada vegada que perd ses claus de casa s’apunta a un curs intensiu d’anglès perquè pensa que l’anglès obre moltes portes. Res!

Això sí, quan vas a una entrevista de feina, has de vigilar molt amb els conceptes que utilitzen els entrevistadors. Per exemple, quan et comenten que volen gent amb “ganes de treballar”.

Perdó? Hi ha algú amb ganes de treballar? Tothom sap que no, però si dius que sí, ja l’has cagat. Seràs el pringat de la feina.

Sense saber-ho, hauràs acceptat una feina a mitja jornada, de 12 hores, és clar. Però només en cobraràs la meitat, perquè estaràs de prova i clar… l’empresa no se la pot jugar amb algú que no coneix.

De fet, estaràs de prova durant tot un any, menys no. Que dic jo que un mes és temps més que suficient per conèixer un treballador.

Que tu, el segon dia ja sabràs que fas feina per un explotador quan te demanin que aprofitis el viatge a la cuina per fer els cafès per passar també l’escombra. Però tu ho faràs, perquè vas dir que tenies ganes de treballar.

Jo, de fet, ho vaig fer fins que vaig posar en marxa la teoria de la roba estesa. No, no és vigilar si hi algú. És que la parella et demani que estenguis la roba, i a tu, que no t’agrada gens, ho facis tant malament que sempre et caigui una peça de roba per avall, i si és seva millor.

Tan aviat deixes d’estendre robacom de fer cafès si utilitzes la mateixa càpsula cinc vegades. Comprovadíssim.Un altre concepte és que te diguin que tenen grans plans per tu o el que ve a ser el mateix, que te volen veure pujar dins l’empresa. No, no cobraràs més, ni tendràs un despatx més gran. Simplement pujaràs a s’àtic a regar les plantes. Fins que facis la teoria de al roba estesa. O regar massa, o regar massa poc.

I si algun dia et quedes a les fosques a l’ascensor amb el jefe, aprofita aquell cuarto oscuro, que tal volta t’obri alguna porta.