Bon dia des de la via pujat en el vell tramvia que sens pausa em duu al país on els teus ulls són sinònim de vida i el meu etern aixopluc.
- Monòleg 42. De fòssils i altres herbes
- Mallerenga (segona part)
Bon dia des de la via pujat en el vell tramvia que sens pausa em duu al país on els teus ulls són sinònim de vida i el meu etern aixopluc.