La mirada

Té una mirada inquietant,
però alhora, és brillant.
Una mirada que em punxa
l’ànima, que no s'enutja.

Té una mirada perversa,
però que amb mi conversa,
i junts passem estones
i fem sonar aquelles poesies
que els nostres llavis acaronen
de nit, i de dia.

Té una mirada que amb paraules no parla, 
i m’agrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *