Ets com la joguina preferida que hom voldria tenir de petit. Aquella joguina que mai no està arraconada, ni sola, ni plena de pols. Aquella joguina que t'acompanya arreu, onsevulla que vagis, a l'escola, al saló de casa, al llit on somies en ser adult. Ets aquella joguina indomable, que per molt que passin els anys, no hi ha qui la doblegui, però tampoc, qui l'abandoni. Perquè ets i seràs, la joguina preferida que hom podria desitjar.
