La calça

Una calça estesa 
bramant al vent 
la llibertat
que se li nega, 
una vegada més.  

Una calça aerostàtica 
que oneja a impulsos 
mentre la calor l’ha salsit, 
una tarda càlida 
a cops de desig.  

Una calça vergonyosa 
apocada al no res, 
ja de nit, 
mentre abrivadament 
sura sota el teu alè.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.