“Esport i confinament”

Monòleg: esport i confinament. Aquests dies he anat a córrer. “Al trote”, com diria aquell. Metàfora ideal de com vivim el dia a dia en aquests moments: “al trote” i fent el que podem, o el que ens deixen fer.
He constatat, però, que córrer ja no és el que era. Veus tanta gent corrent que no saps si ho fan per avorriment o per escapar de les seves parelles. I és que ja portem 40 dies confinats, i això, per a qualsevol relació, és molt. Massa.

De fet, estic segur que es tracta d’una jugada mestre del Govern. Primer, ens confinen per no col•lapsar hospitals. I després, ens desconfinen per no col•lapsar els jutjats amb procediments de divorci o separacions. Però em fa l’efecte que és tard.
El cas és que feia molt temps que no anava a córrer. Quan arribava a casa no sabia si venia de fer esport o de rebre un tractament d’acupuntura. Tenia ‘agulletes’ fins als dits de la ma, que no vaig poder apretar el botó per demanar l’ascensor.

Anar a córrer és com anar a Ikea

Però aquesta mitja horeta d’esport diari és el més proper a vida social que hem tingut en molts mesos. I és que hi ha mes gent corrent que a Pacha en ple estiu. I sense miraments, saps? Sembla que hagis de demanar permís per passar pel costat de la gent, que et miren amb mala cara. Òstia, com si el carrer fos seu!
A alguns sembla que els hi vagi la vida! Que no saps si arriben tard a les rebaixes o aprofiten per anar a veure l’amant i s’han de donar pressa… Bé, no voldria donar idees.

El millor d’anar a córrer és que no obres la nevera. En aquella mitja hora que vaig a fer esport deixo d’obrir-la una mitja de tres vegades. És curiós tot el que el nostre cos és capaç d’absorbir estant confinats. No m’estranya que hi hagi tanta gent fent esport.

Si seguim menjant per sobre de les nostres possibilitats, en un mes no caldrà que es decreti cap altra confinament total: simplement no podrem sortir perquè no hi cabrem tots a fora.

I com en tot, sempre hi ha un col·lectiu beneficiat. I en aquest cas són els informàtics. Per ells no ha canviat res. Tot segueix igual: confinats i mantenint el distanciament social. Com sempre, vaja.

Podeu veure altres monòlegs al canal de youtube o a la secció de la web.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.