Es matí ha despertat,
en blanc i negre.
Som peces d'escacs
fent una partida interminable.
Si tu mous aquí,
jo moc allà.
Si tu avances,
jo em desplaço per menjar-te
la peça.
I quan tinc un escac,
ets tu qui apuntes amb destresa
i te la menges.
Me pas la vida fent regals
i fins avui no he sabut
que el regal d'aquesta vida,
quin absurd,
soc jo.
Fa temps que no estripo papers
amb la il·lusió d'un infant
que obre el seu regal.
Els meus ulls cobdicien
avui i sempre
els regals aliens
que mai no m'han arribat.
I segueix la partida interminable,
a trenc d'alba.
Escac i mat, me diuen,
serenament.
I el rei, oh pobre rei,
mor d'amor una altra vegada,
i m'embolic
i som el regal que ningú
no pensava.
