A vegades no saps ni com ni perquè, la vida et situa en llocs que ni havies imaginat. És el cas del que passa aquests dies. Virus, confinament, malaltia… paraules que tots tenim a la boca.

Però la vida segueix. El viatge que fem tots no té aturador: tu esculls com viure aquest viatge. I podríem dir que amb el confinament, la vida ens ha posat a prova.

Fer teatre des de casa és difícil. Complicat. Però si trobes un grup de gent gairebé tan boja com tu, o més, sorgeixen idees divertides. El Viatge és una serie que fem des de casa per la gent que és a casa. No és una sèrie amb mils de visites. Ni tècnicament ben treballada. Però té coses bones: la gent. La gent que va pujar a fer aquest viatge. La gent que espera amb ànsia el guió del proper capítol. La gent que ajuda amb les gravacions. La gent, al cap i a la fi, que és tant o més boja que tu mateix.

Avui hem emès el quart capítol, i en marxa tenim el cinquè. Quan acabarem? Quan s’acabin les idees i les ganes. Quan aquesta inusitada necessitat de fer ‘teatre’ que ha esdevingut en tots i cadascun dels actors i actrius, es converteixi en una obligació.

Ho passem bé. I amb això en tenim prou. Però si a més ho fem passar bé a algú que vegi aquest viatge que fem com una esperança per al futur més proper de totes i tots, ja haurà valgut la pena.

Gràcies pels ànims i per les felicitacions. I també per aquelles crítiques que ens han permès millorar allò que no feiem bé. Gràcies de tot cor.