Tic. Tac. Caminen sigiloses les agulles del vell rellotge de paret, mentre passen de puntetes, del passat al present. Tic. Tac. Caminent tranquil·les les agulles, com qui va a la feina, i a casa, i al bar, i de passeig. I desperten i tornen a començar. Tic. Tac. "Escolta", li diu la gran a la petita. "Tu en saps res del futur?". "El futur?", pregona la petita, "El futur és allò que ve abans del tic però no més tard del tac".
