Sa son desperta a s’horitzó, mentre s’ull agonitza dins es teu cau. S’obre pas, lentament, mentre s’enutja perquè t’ha de guiar i tu no et deixes. Desperta, ebri matiner.
Sa son desperta a s’horitzó, mentre s’ull agonitza dins es teu cau. S’obre pas, lentament, mentre s’enutja perquè t’ha de guiar i tu no et deixes. Desperta, ebri matiner.
M’agrada molt aquest poema!!!!
Moltes gràcies, Quico! Abraçada!!!