De nit, a l’ombrada imaginària

De nit, 
a l’ombrada solitària
no et penso. 
Quan ja ha caigut la fosca
les idees s’aclareixen
i les paraules s’ordenen
formant fórmules absurdes:
constants matemàtiques
de solucions infinites. 

De nit,
a l’ombrada fredolica
ni t’espero. 
No em cal l’abraçada freda
que em regales. 
Ja m’abraona la por,
i la desídia,
i la desgana. 
I ho fa amb tanta força
que m’esmicola i em desgrana. 

De nit
a l’ombrada imaginària. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.