Avui plou

Avui plou
El clapoteig de la pluja 
contra el sòl, 
és com quan 
fas bategar la tremuja 
del meu cor 
on hi acumules 
mirades, 
i petons, 
i abraçades, 
i paraules 
per igual.

I em manté viu,
fins i tot
allò que no dius,
aquella frase
que no escrius,
però que sents
com l'escalfor del caliu
d'una tarda d'hivern,
quan t'apropes a prop meu.

Vint-i-tres d’abril

Vint-i-tres d’abril
Aquest t'estim 
no és per enamorar-te. 
Ni per guarnir-te, 
temporalment, 
amb una rosa 
que es musteeix. 
Ni per regalar-te 
paraules 
robades al vent. 

Aquest t'estim és
un compromís que neix
un vint-i-tres d'abril
amb un martell rodó
dins una esfera infinita
d'amor.

Aquest t'estim 
no és per estar amb tu. 
Sino perquè tu 
aprenguis a estar amb tu, 
per poder ser amb mi,
un altre vint-i-tres d'abril.

La foscor

La foscor
La foscor 
d’una nit freda 
és com la decisió 
que no prens; 
dubtes, 
camines porugament, 
balboteges quatre paraules, 
i fas messions  
amb el diable.  

Et fas gran de braços 
per trobar 
on recolzar-te, 
però el que busques 
és l’abraçada 
que et manca.

Crits a la foscor.  
Només silenci 
dins l’espectre 
electro magnètic.

El futur.

El futur.
Tic. Tac.  
Caminen sigiloses 
les agulles
del vell 
rellotge de paret,
mentre passen de puntetes,
del passat 
al present.

Tic. Tac.
Caminent tranquil·les
les agulles,
com qui va a la feina,
i a casa,
i al bar,
i de passeig.
I desperten
i tornen a començar.

Tic. Tac. 
"Escolta", 
li diu la gran 
a la petita.
"Tu en saps res
del futur?".
"El futur?",
pregona la petita,
"El futur és allò
que ve abans 
del tic
però no més tard 
del tac".