El clapoteig de la pluja contra el sòl, és com quan fas bategar la tremuja del meu cor on hi acumules mirades, i petons, i abraçades, i paraules per igual. I em manté viu, fins i tot allò que no dius, aquella frase que no escrius, però que sents com l'escalfor del caliu d'una tarda d'hivern, quan t'apropes a prop meu.
